la Boca della Verità (I)

Senyors enginyers, perquè no inventen com produir en massa la Boca della Verità? S'imaginen quanta feina estalviarien als jutges d'aquest país? També en podríem posar una a cadascun dels nombrosos parlaments d'aquesta disgregada entitat política encara coneguda com Espanya, per no dir res del salons de plens dels seus innombrables ajuntaments. No cal que mossegui: una petita descàrrega elèctrica llençada pels ulls, o encara millor, una pilota de goma disparada amb mala llet, a lo Mazinger Z, crec que ja faria. Estic segur que, de moment, la malferida democràcia en sortiria beneficiada i, qui sap, potser l'economia li aniria seguint les passes.

Com no crec que els de Silicon Valley tinguin massa interès en la meva proposta, he pensat que podria “psicoanalitzar” amb l'AntConc als diversos grups polítics que formen el consistori de Tortosa, ciutat on vaig nàixer i on actualment resideixo (em sap mal dir “d'on sóc”, perquè cada cop em sento més de cap lloc en concret). Desprès de set anys tractant assíduament amb alguns polítics tortosins puc dir, a perill d'equivocar-me, que independentment de les seves ideologies, no són tots iguals. A la resta, o bé no els he conegut, o bé els he conegut massa... Tot i això, prometo deixar de banda les meves simpaties i animadversions per mirar d'esbrinar quins pensaments els torturen: la crisi, la independència, el transvasament del Ebre, la Verge de la Cinta, quin vestidet em posaré a la Festa del Renaixement, etc. La llista d'obsessions tortosines és llarga, però no infinita, així que em veig en cor de triar quatre o cinc temes candents mentre faig seure als senyors regidors al meu divan. Ja us contaré en successius posts.

beatus ille

Fa poc, l'amic i activista Josep Cid va enviar-me un correu informant-me de que en tenia una de pensada per ajudar als joves en situació d'atur. En resum i en les seves paraules, “es tracta bàsicament de cultivar un hort urbà, ecològic i comunitari a Roquetes, a més d’oferir tot un seguit d’activitats formatives relacionades amb l’agricultura ecològica i tradicional de les nostres terres”. En el missatge també demanava ajud material (eines, bàsicament) i tècnic, així com que féssim difusió del projecte. Evidentment, i malgrat tots els inconvenients amagats darrera les utopies, vaig alegrar-me moltíssim de la seva iniciativa.

Quan pugui, però, vull contar-li algunes coses que vaig aprendre quan vaig retornar de la capital. A l'agost del 2003, desitjant un altre entorn pels meus fills, vaig abandonar Barcelona per recuperar els predis paterns. Beatus ille, diria Horaci, el qual, no hi ha dubte, mai va haver de patir els rigors de la vida pagesa. El problema és que, lluny de trobar-me amb un locus amoenus, vaig haver de confrontar l'eterna realitat del camperol: feina, més feina, plagues, epidèmies, climatologia adversa, moltes despeses, i cobrar... ja veurem quan, i quant.