A finals de
gener, la BBC World Service retia un merescut homenatge radiofònic a
la dignitat dels metges nepalesos. Al nostre país, per causes que
mereixerien ser analitzades, la notícia va passar desapercebuda,
però no menys de 4.000 d'aquests professionals van secundar la vaga
de fam d'un company que va rebel·lar-se perquè al seu hospital van
posar-li un cap triat a dit, és a dir, el nou director era un càrrec polític
(ei, que consti, almenys també era metge!). Ell, tot indignat, va
manifestar el seu rebuig, reclamant amb tota justícia una sanitat i una
educació lliures de la interferència dels polítics.
Suposo que
si aquests senyors sabien què passa per les nostres contrades, considerarien seriosament l'auto-immolació amb benzina o llançant-se daltabaix del Everest. Aquell dia,
emocionat, vaig sentir-me temptat d'agafar família i maletes i
emigrar a aquell país. Nepal és pobre en riquesa material,
però bé que ha de ser molt ric en riquesa humana. Voldria
manifestar la meva més gran admiració per la integritat moral
d'aquestes persones.
Ahir, involuntàriament, vaig esborrar un comentari mentre editava el post. El que em sap més greu és que no vaig tenir oportunitat de llegir-me'l. A la persona que va enviar-me'l, li prego que tingui l'amabilitat de disculpar-me i, si pot, tornar-me'l a enviar. Gràcies,
ResponEliminaJoan Vilaubí