Hi ha un senyor al que admiro sincerament i
profundament, tan per la seva erudició, com per la capacitat que té
d'explicar de forma amena i entenedora quina és la nostra realitat
econòmica dins del context mundial: Santiago Niño Becerra. La meva simpatia, però, no treu
que hi hagi qüestions amb les quals, amb tot la humilitat del món...
diguem-ne que en discrepo.
Com a persona profundament perplexa enfront la res
publica peninsular, sóc
seguidor habitual del seu bloc a “La Carta de la Bolsa”. Allà,
mentre aprenc amb les seves lectures descarnades i raonades de la
nostra actualitat, extrec aquell plaer malaltís i morbós que devien
sentir els beneïts medievals enfront l'acolorit Apocalipsi del Beat
de Liébana. Fins aquí, tot correcte.
Potser és una interpretació errònia per part meva, però on sovint no n'estic d'acord és amb el fatalisme amb el qual
adoba els seus posts: justificar la situació podria fomentar la
passivitat i l'acceptació enfront la situació actual. No
senyor. Gràcies per obrir-nos els ulls i explicar-nos allò que no
acabàvem d'entendre, però no ens digui que les coses són així
perquè havien i han de ser així. Al meu parer, les coses són així
perquè la nostra societat arrossega un seguit de problemes ètics
des de fa segles. Això, si bé és un factor que ens determina,
també és una condició totalment contingent: podríem haver fet les coses d'una altra manera, i com diria Ramon
Alcoberro, som imperfectes, sí, però també som perfectibles.
Mentrestant
ens decidim a fer alguna cosa al respecte, m'he entretingut passant
per l'AntConc nou posts del bloc de Santiago (entre el 27/02/2014 i
l'11/03/2014,
http://lacartadelabolsa.com/archivo/seccion/10/Opini%C3%B3n),
els quals, prèviament m'havia llegit religiosament, agrupat en un
document, i passat a format .txt. Com veureu, la tria de paraules que
he fet no està exempta d'una certa malícia... Aquests són els
resultats:
justícia
|
0
|
ética
|
0
|
derecho/s
|
0
|
corrupción
|
0
|
bienestar
|
0
|
sociedad
|
1
|
comunidad
|
0
|
individuo
|
0
|
persona
|
1
|
trabajador
|
0
|
trabajadores
|
7
|
empresa
|
9
|
empresas
|
12
|
competitividad
|
5
|
beneficios
|
2
|
paro
|
7
|
desempleo
|
9
|
economía
|
15
|
capital
|
1
|
capitalismo
|
1
|
cambio
|
2
|
mejor
|
0
|
mejora
|
1
|
mal
|
5
|
euro
|
12
|
peor
|
2
|
Conclusions:
Si tenim en consideració el seu discurs, Santiago no
aparenta ser un home particularment preocupat pels temes socials,
però tampoc pareix ser un home sense sentiments, ni un defensor infiltrat del
sistema. Curiosament, i contrariant la seva reputació de pessimista, tampoc abusa
de termes negatius com ara “mal” o “peor”. En certa manera,
es centra en observar, descriure i predir, fet que atès el seu rol
de divulgador mediàtic, és ben comprensible. De fet, quan s'ha
mullat i ha fet algunes suggerències de collita pròpia, aquestes li
han estat criticades per ser “políticament incorrectes” (com és lògic,
termes com “tecnócrata”, “inmigrantes”, “población
excedente” o “eugenesia” fan saltar ràpidament totes les
alarmes).
Al meu parer, detecto un fort component materialista en
la seva explicació de l'esdevenir. Així, l'esclavitud s'acaba
únicament quan interessava que s'acabés; l'estat del benestar no té
cap element de conquesta social: és, pura i durament, una graciosa
concessió de la classe dominant per a que callem, produïm i
consumim; la classe mitjana desapareix perquè ja no interessa, ja no
és necessària per a generar PIB; les revolucions “ja no estan de
moda”, i millor que ni ho provem, que l'estat té mesures
repressores de ciència ficció, i així, etc., etc.
Per acabar, és notable l'asèpsia amb la qual mira
d'evitar la retòrica rancia de les ideologies. Així, per exemple, en el text analitzat
només diu un cop “capital”, però ho fa per dir “Colonia es
una capital rica”. Tanmateix, gairebé mai ha dit “socialismo”
més enllà d'un context descriptiu (per referir-se a l'època
Zapatero; de fet, recordo que només un cop ha emprat l'eufemisme
“economia dirigida” per suggerir possibles alternatives).
Tanmateix, en els fragments analitzats, només empra un cop la paraula
“sociedad”, però atenció: la paraula apareix al títol d'un
document que està citant, no com a part integrant del seu discurs.
Vaja, que no sembla ser un activista. Tot i això, i per si
de cas mai llegeix aquest post, aprofito per declarar-li la meva
total simpatia. Tant de bo aquest país tingués abundància de ments
instruïdes i clares com la seva, amb veus disposades a parlar fort i clar. Gràcies, i endavant!
Molt interessant, la tria de paraules, la veritat, perquè amb malícia o sense, el que fan és deixar palès la diferencia entre el que creiem que es transmet i el que realment es diu, la qual cosa porta directament a una reflexió sobre la comunicació i sobre la practicitat de l'eina emprada, per suposat.
ResponEliminaMerci,
Laura Martínez
Gràcies, Laura. Al nostre grau és un tema recurrent la importància del llenguatge com a aglomerant dels diversos elements que formem una cultura concreta, i com a transmissor d'aquesta mitjançant la creació i organització de les diverses consciències individuals. Com tu insinues, no hi ha res gratuït en els nostres discursos, per més que normalment no en siguem conscients. La meva intenció era ressaltar fins a quin punt parla Santiago, i fins a quin punt se'ns manifesta una de les diverses teories que pretenen explicar-nos la realitat. Al meu parer, i tal com deia, es tracta d'una aproximació molt rigorosa, però una mica massa fatalista pel meu gust. Per cert, en els últims posts de Santiago diria que hi veig un esperit una mica més batallador... Ja està bé, a veure si entre tots trobem una sortida a la situació actual.
ResponElimina