primeres passes amb l'AntConc

Hi ha un senyor al que admiro sincerament i profundament, tan per la seva erudició, com per la capacitat que té d'explicar de forma amena i entenedora quina és la nostra realitat econòmica dins del context mundial: Santiago Niño Becerra. La meva simpatia, però, no treu que hi hagi qüestions amb les quals, amb tot la humilitat del món... diguem-ne que en discrepo.

Com a persona profundament perplexa enfront la res publica peninsular, sóc seguidor habitual del seu bloc a “La Carta de la Bolsa”. Allà, mentre aprenc amb les seves lectures descarnades i raonades de la nostra actualitat, extrec aquell plaer malaltís i morbós que devien sentir els beneïts medievals enfront l'acolorit Apocalipsi del Beat de Liébana. Fins aquí, tot correcte. 

Potser és una interpretació errònia per part meva, però on sovint no n'estic d'acord és amb el fatalisme amb el qual adoba els seus posts: justificar la situació podria fomentar la passivitat i l'acceptació enfront la situació actual. No senyor. Gràcies per obrir-nos els ulls i explicar-nos allò que no acabàvem d'entendre, però no ens digui que les coses són així perquè havien i han de ser així. Al meu parer, les coses són així perquè la nostra societat arrossega un seguit de problemes ètics des de fa segles. Això, si bé és un factor que ens determina, també és una condició totalment contingent: podríem haver fet les coses d'una altra manera, i com diria Ramon Alcoberro, som imperfectes, sí, però també som perfectibles.

Mentrestant ens decidim a fer alguna cosa al respecte, m'he entretingut passant per l'AntConc nou posts del bloc de Santiago (entre el 27/02/2014 i l'11/03/2014, http://lacartadelabolsa.com/archivo/seccion/10/Opini%C3%B3n), els quals, prèviament m'havia llegit religiosament, agrupat en un document, i passat a format .txt. Com veureu, la tria de paraules que he fet no està exempta d'una certa malícia... Aquests són els resultats:

justícia	0
ética	0
derecho/s	0
corrupción	0
bienestar	0
sociedad	1
comunidad	0
individuo	0
persona	1
trabajador	0
trabajadores	7
empresa	9
empresas	12
competitividad	5
beneficios	2
paro	7
desempleo	9
economía	15
capital	1
capitalismo	1
cambio	2
mejor	0
mejora	1
mal	5
euro	12
peor	2

Conclusions: 

 

Si tenim en consideració el seu discurs, Santiago no aparenta ser un home particularment preocupat pels temes socials, però tampoc pareix ser un home sense sentiments, ni un defensor infiltrat del sistema. Curiosament, i contrariant la seva reputació de pessimista, tampoc abusa de termes negatius com ara “mal” o “peor”. En certa manera, es centra en observar, descriure i predir, fet que atès el seu rol de divulgador mediàtic, és ben comprensible. De fet, quan s'ha mullat i ha fet algunes suggerències de collita pròpia, aquestes li han estat criticades per ser “políticament incorrectes” (com és lògic, termes com “tecnócrata”, “inmigrantes”, “población excedente” o “eugenesia” fan saltar ràpidament totes les alarmes).

Al meu parer, detecto un fort component materialista en la seva explicació de l'esdevenir. Així, l'esclavitud s'acaba únicament quan interessava que s'acabés; l'estat del benestar no té cap element de conquesta social: és, pura i durament, una graciosa concessió de la classe dominant per a que callem, produïm i consumim; la classe mitjana desapareix perquè ja no interessa, ja no és necessària per a generar PIB; les revolucions “ja no estan de moda”, i millor que ni ho provem, que l'estat té mesures repressores de ciència ficció, i així, etc., etc. 

Per acabar, és notable l'asèpsia amb la qual mira d'evitar la retòrica rancia de les ideologies. Així, per exemple, en el text analitzat només diu un cop “capital”, però ho fa per dir “Colonia es una capital rica”. Tanmateix, gairebé mai ha dit “socialismo” més enllà d'un context descriptiu (per referir-se a l'època Zapatero; de fet, recordo que només un cop ha emprat l'eufemisme “economia dirigida” per suggerir possibles alternatives). Tanmateix, en els fragments analitzats, només empra un cop la paraula “sociedad”, però atenció: la paraula apareix al títol d'un document que està citant, no com a part integrant del seu discurs. Vaja, que no sembla ser un activista. Tot i això, i per si de cas mai llegeix aquest post, aprofito per declarar-li la meva total simpatia. Tant de bo aquest país tingués abundància de ments instruïdes i clares com la seva, amb veus disposades a parlar fort i clar. Gràcies, i endavant!